Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.2.1. L'Estat: gerent responsable. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.2.2. L'Estat i el Legislatiu. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.2.2. L'Estat i el Legislatiu.

La societat geopolítica ha de posseir òrgans permanents de comandament legislatiu i de consulta professional: Cambres Legislatives i Cambres Consultives en les que el poble pugui dialogar entre ell i amb l'executiu, per establir lleis en vista al futur de la societat.

El Legislatiu -a nivell d'Estat- està format per la Cambra de Diputats i pel Senat de les Ètnies i Inter-ètnies.

La Cambra de Diputats és necessària mentre la telemàtica no permeti l'assemblea general permanent. Les eleccions cada 4 anys per sufragi universal es realitzaran en circumscripcions no superiors a 100.000 electors (corresponent a 1 diputat) i segons vot proporcional. La campanya electoral de 6 mesos -feta pels diferents partits i candidatures generals- permet donar a conèixer els programes i compromisos sense les crispacions publicistes habituals fins ara.

El Senat de les Ètnies i Inter-ètnies es formarà per l'elecció que es realitzi per comarques, sub-comarques, municipis i barris, quan la població sigui superior a 100.000 habitants. Els partits que presentin candidats a senadors han d'haver-se inscrit -i fer constar en la seva denominació- com a partit ètnic o inter-ètnic. L'elecció serà segons escrutini proporcional, sigui per l'ètnia, sigui per l'Inter-ètnia específicament declarada pel partit.

Les Cambres Consultives representaran a tots els sectors socials i professionals organitzats i, per tant, n'hi hauran tantes com calgui (gremials, liberals,...). Només intervindran en la tasca legislativa com a consultores. Tanmateix la consulta a aquestes cambres serà obligatòria i prèvia a tota tasca legislativa. Es formaran a raó d'un consultor per cada 25.000 inscrits en cada Gremi i d'un consultor per cada 10.000 inscrits en Col·legis professionals liberals.

La resta de detalls referits a eleccions estan explicitats en la secció Societat Liberal.

El dret d'iniciativa legislativa, s'ha de trametre sota forma de projecte de llei i pertany a:

  1. El cap d'Estat.
  2. Un mínim de 50 diputats.
  3. Un mínim de 25 senadors.
  4. Un mínim de 25 consultors.
  5. Un mínim de 500 ciutadans.
  6. Un mínim de 10 ciutadans de petits municipis.

El dret d'iniciativa legislativa es pot utilitzar:

  • Contra el cap de l'Estat o qualsevol dels seus ministres successors.
  • Contra qualsevol diputat(s), senador(s), consultor(s), ciutadà(ns) per a l'estudi, correcció, modificació promulgació de qualsevol llei considerada necessària.

Dintre dels sis mesos tot projecte de llei presentat ha d'ésser considerat per:

  • Les Cambres Consultives interessades espontàniament.
  • Per la Cambra de Diputats.
  • Pel Senat.

Seguidament, el projecte de llei ha de passar a la Justícia que en farà un dictamen preceptiu, només vinculant quant a contradicció amb legislació anterior. En aquest cas, el projecte de llei ha d'incloure la supressió d'aquesta contradicció amb la legislació anterior encara vigent.

Tot seguit ha de tornar a les Cambres Consultives interessades, amb un termini màxim de discussió de 3 mesos, termini aplicable també al seu pas per la Cambra de Diputats i pel Senat.

El text així estudiat i modificat, si cal, va a mans del cap de l'Estat que fa les seves objeccions motivades o admet íntegrament el projecte de llei.

En cas d'objeccions motivades del cap de l'Estat, el projecte de llei torna altra vegada a les diferents Cambres (Consultives, Diputats, Senat). Si no hi ha objecció passa a votació de totes les Cambres, per separat. En cas de votació favorable de totes tres, el projecte de llei va de nou a la Justícia per tal que faci un dictamen preceptiu, només vinculant quant a contradicció amb legislació anterior.

Si el dictamen és favorable, es presenta la proposta de llei a referèndum, si el cap de l'Estat no posa el seu veto. Tot seguit, en cas de referèndum favorable, és promulgada pel Cap de l'Estat en el Parlament.

La participació ciutadana en les decisions públiques és un dret que cal prendre dels poders actuals.

Si el Cap de l'Estat posa veto, s'ajorna el referèndum i declara la seva dictadura personal per un breu temps inajornable (de 2 a 6 mesos), després del qual ha de dimitir i passar a la Justícia. La durada del veto pot ser de 6 mesos en el primer any de mandat, de 4 en el segon, de 3 en el tercer i de 2 en el quart any de mandat.

En cas que el Cap de l'Estat consideri urgent un text legal sense els tràmits legislatius previstos, declararà igualment la seva dictadura personal durant els terminis acabats d'expressar. Durant aquests terminis les Cambres podran acomplir els tràmits legislatius normals. Si, acabat els quals, no hi ha acord amb el Cap de l'Estat, aquest haurà de dimitir forçosament.

Tots aquests mecanismes valen semblantment per a qualsevol de les institucions acollides a l'estatut liberal. Cerquen de limitar responsablement l'actuació urgent, a vegades necessària, del responsable de l'executiu per a resoldre temes que no poden esperar el tràmit parlamentari habitual, però el seu preu és la dimissió forçosa.

El conjunt de tràmits legislatius exposats permet una elaboració de les lleis reposada i participativa de tots els sectors socials. Les Cambres preparen tècnicament una proposta de llei perquè el conjunt del poble l'aprovi o no en referèndum. Per tant, aquests tràmits democràtics també fan replantejar l'obsessió nefasta de voler legislar sobre coses que no necessiten ésser legislades, perquè depenen de persones lliures -individuals, col·lectives, ètniques, socials- en esferes que no s'han de cedir a cap organisme cívic o polític superior. Només cal, en aquest casos, una mínima legislació a favor de totes aquelles persones que no tenen, de moment, per la raó que sigui, capacitat personal suficient per a prendre la iniciativa primera d'una llibertat concreta i pràctica. En general, només sobre la base d'experiències documentades i la demanda confederativa de múltiples associacions ciutadanes, intervindrà un qualsevol organisme polític o cívic superior per a legislar lleis mínimes a respectar pels organismes de rang inferior. El principi orientador dels legislatius ha de ser el de «nulla lex, summa lex».

Versió 1987.

3.2.1. L'Estat: gerent responsable. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.2.2. L'Estat i el Legislatiu. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte