Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimecres, 12 d’octubre del 1977.

Una garantia cívica.

Quan em guanyava la vida, tranquil·lament, treballant en una gestoria d'Igualada, cada setmana baixava a Barcelona, carregat amb una infinitat d'expedients de tota mena, per lliurar a les delegacions dels diversos ministeris per a la seva tramitació. Segons la Llei de procediment administratiu. (17-7-1958, modificada per la de 2-12-1963), «els interessats podran sol·licitar còpia certificada» i «en presentar un document podran els interessats acompanyar-lo d'una còpia perquè l'Administració, prèvia confrontació d'aquella, retorni l'original» (articles 63 i 64). Els gestors, per treure feina a l'Administració, sempre presenten còpia. L'Administració, «prèvia confrontació», la segella i així queda salvada una garantia cívica de l'administrat.

Com que es formen cues molt llargues, l'Administració ofereix una segona via. Diu el paràgraf 3 de l'article 66 de la mateixa llei: «Les Oficines de Correus rebran també les instàncies o escrits dirigits als centres o dependències administratives, sempre que es presentin en sobre obert, per ser datats i segellats pel funcionari de Correus abans de ser certificats», però vas a Correus i es neguen a segellar la teva còpia o es neguen a fer una fotocòpia i entregar-te-la segellada.

«Nosaltres no som notaris, diuen, i el Reglament de Correus ens ho prohibeix». En efecte, en aquest reglament (14-5-1964, modificat en 14-8-1971), després de recollir l'obligació d'acceptar instàncies o escrits assenyalada en la Llei anterior, diu en el seu article 205, paràgraf 3: «Quan el remitent ho sol·liciti, l'empleat ha de fer constar, a més, a continuació del segell de dates que estampi, i tant en el document principal com en el rebut d'imposició, l'hora i minut del dipòsit. Les oficines no podran, en cap cas, segellar la còpia o còpies dels documents a remetre».

El ciutadà queda desarmat davant un possible canvi de document lliurat a l'Administració. Ens trobem, doncs, davant d'un cas de pèrdua d'una garantia cívica. I, a més, això ocasiona embussos a la recepció dels ministeris perquè el ciutadà no vol usar l'alternativa que es troba mancada de garanties.

Quan es tractarà complidament al sofert usuari com en les democràcies liberals?

Lluís M. Xirinacs.