Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Una garantia cívica. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Senadors transparents. Diari d'un senador.

Diari d'un senador.

Mundo Diario. Logotip històric.Mundo Diario. Dijous, 13 d’octubre del 1977.

El pacte de la Moncloa.

Pactes de la Moncloa, representants polítics.Com un arbre, que creix sense que ningú no el vegi créixer, així creix en aquestes terres la democràcia. Va a poc a poc, el seu avenç és insensible i, en canvi, cada dia creix. Les tensions, els regatejos, les fintes ens posen nerviosos perquè hem estat quaranta anys sense contrast de parers. No estem preparats per aquest menester democràtic. I temem que el contrast acabi amb la democràcia.

És lamentable que només ens unim quan el vaixell s'enfonsa. Ara el vaixell s'està enfonsant i ha aparegut aquest pacte, impensable pocs mesos enrere. Dreta política del règim passat i esquerra política de l'oposició s'han unit provisionalment. Ha passat a segon terme la vella contradicció entre règim i oposició. Queden, contradictòries amb l'ampli centre, les dues extremes dreta i esquerra. Violències contra detencions. I unes semiextremes una mica més moderades.

Malgrat tot, surt a llum una nova contradicció fins ara latent: la que hi ha entre política i sindicats. Pensàvem, mentre els polítics no tocaven problemes reals, que les grans sindicals CCOO i UGT eren corretges de transmissió del PCE-PSUC i del PSOE-PSC. I ens trobem en aquests moments amb que els partits accepten el Pacte de la Moncloa i els sindicats no. ¿Han deixat de ser corretges de transmissió? José Meilá apunta a l’«Avui» que la causa és una altra. Els partits d'esquerra van guanyar el seu lloc en les eleccions passades. Per un temps, l'extrema esquerra no els podrà robar vots, tot i que pactin amb la dreta. En canvi les eleccions sindicals encara estan per fer. Si CCOO i UGT accepten el Pacte de la Moncloa poden perdre vots davant CNT, USO, etc., que no volen saber res amb la Moncloa i que jugaran la carta de la penúria i l'ofec en què es debat l’obrer avui. Així CCOO i UGT estan atrapades entre dos focs. ¿Sofriran minva en les eleccions sindicals o s'afluixaran les corretges de transmissió? CCOO tendeix a cedir davant el Pacte. UGT es manté dura. Si CCOO van cap a Suárez, anirà UGT cap a la CNT i USO?

Vet aquí l'espera problemàtica d'un país que es democratitza. Voldria afegir que aquests són els problemes dels diferents grups socials; però que cal advertir que la democràcia no només no està consolidada, sinó que es troba en perill per la greu feblesa econòmica que patim. Cada grup social, al costat de la vigilància dels seus propis problemes, ha de col·locar la vigilància dels problemes de conjunt. El capital monopolista feudalitzant encara és molt fort. No està acostumat a les lleis del joc democràtic. Un cop més, carrega a l'obrer amb les conseqüències del desastre econòmic. Però aquesta vegada pagarà una mica menys que les anteriors. Potser l’exigir un repartiment totalment equitatiu de càrregues encara sigui utòpic, mal que ens pesi. Saben els obrers si el perill de marxa enrere autoritària és només un espantaocells o és una cosa veritablement real?

Lluís M. Xirinacs.

Una garantia cívica. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Senadors transparents. Diari d'un senador.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte