Capítol 14. Unes noves regles de mercat.

1. Objectius d'aquest capítol.

El mercat és el marc en què s'ha de situar aquest assaig sobre la possibilitat d'una reforma del sistema monetari en consonància amb les actuals tecnologies de la informació. La hipòtesi aquí presentat és que el sistema monetari ha d'esdevenir científic i, com a tal, plenament informador per a tothom de tots els actes mercantils efectuats¹. A més a més, aquesta informació ha d'estar a l'abast comprensible de qui ho desitgi.

Malgrat, doncs, que el mercat sigui el terme de referència al llarg de tot l'assaig, mai no se n'ha parlat explícitament. Aquest capítol es dedicarà a la reflexió sobre les noves formes que podria adoptar un mercat amb un sistema monetari com el descrit.

No es parlarà, ara, de les repercussions estrictament tècniques, que ja han estat tractades: coneixement científic del mercat, anàlisi i estadística global del mercat, formulació d'estratègies d'equilibri del mercat, etc. Sinó que s'intentarà d'anar més enllà per tal de formular possibles pràctiques socials innovadores en el si del mercat.

L'anomenat «mercat lliure», objecte de tants fervors i malediccions en la crítica històrica dels dos darrers segles, és un element clau en l'entramat social. Efectivamet, les regles de funcionament d'un mercat -no les estrictament monetàries sinó totes elles- tenen gran importància per al desenvolupament de la societat geo-política total.

En definitiva, doncs, en aquest capítol s'intentarà demostrar que la reforma monetària proposada pot ser la base per a la formulació d'unes noves «regles del joc mercantil» que facin possible la constitució d'un mercat realment lliure, de cara a una societat també realment lliure.

2. Llibertat i llibertinatge en el mercat.

El mercat lliure, entès com la llibertat d'actuar en el mercat sense sotmetre's a cap mena de disciplina, de reglamentació equilibradora de les diverses forces i interessos oposats, ha resultat sempre una entabanada en la qual els més forts s'han imposat sobre els més dèbils.

Les empreses grans enfonsen les petites, els empresaris exploten els treballadors, la publicitat manipula els consumidors..., tota mena d'injustícies i de crims mercantils s'han consumat i continuen consumant-se sota el vel protector de la moneda anònima, que confereix la més absoluta impunitat al seu utilitzador. El poder del diner anònim en el mercat i, per extensió corruptora, en tota la societat, és el que hom anomena plutarquia.

Davant d'aquesta realitat tan evident de la corrupció permanent del mercat, molts han optat per negar-lo, proposant la instauració d'una planificació burocràtica que estableixi el que s'ha de produir, com, quan, a qui s'ha de vendre, què s'ha d'estalviar..., en funció de les necessitats de tota la població, equitativament.

Però, històricament, aquest sistema de centralització estatista no ha acabat de donar els resultats esperats i, de fet, noves formes de mercat lliure i de mercat negre sorgeixen en el seu si.

Una opció més realista pot consistir a trobar i establir els mecanismes que facin que la llibertat de mercat no degeneri en llibertinatge i plutarquia.

Una llibertat de mercat real ha de ser:

El tema de la responsabilitat és clau de cara a un mercat realment lliure. Només la claredat i la transperència, possibilitades per un instrument monetari documentari i personalitzador, poden eliminar la plutarquia, «el poder ocult del diner anònim», que converteix la «llibertat» en opressió.

Gràcies a la factura-xec telemàtica, els jutges d'instrucció d'una «Justícia especialitzada en el mercat monetari» podran rebre tota la documentació omni-personalitzada, en cada cas concret i en tot el referent a transaccions monetàries. Com ja s'ha dit en el capítol 7, l'accés a l'arxiu personalitzat ha de ser reservat precisament a la Justícia. Qualsevol acte mercantil podrà, a partir d'aquest moment, ser conegut i jutjat objectivament.

Un mercat clar, realment lliure i responsable, podrà sense cap mena de pors i reticències dedicar-se a la consecució dels següents objectius:

Abans de continuar endavant, però, cal aclarir un punt fonamental, un principi bàsic que cal afegir als ja esmentats per a aconseguir un correcte funcionament del mercat. Es tracta de la necessària distinció entre la societat utilitària i la societat liberal. Com ja sabem, la societat utilitària és la formada per tots els agents mercantils i les seves relacions. Però, en tota societat, existeix un altre sector, que ancestralment es declara de vocació desinteressada de servei al proïsme: es tracta de la societat liberal, que si bé actualment està quasi en la seva totalitat mercantilitzada, hauria de ser, en realitat, netament diferenciada i separada del mercat. Només així el mercat pot funcionar a ple rendiment i, només així, les activitats i professions liberals poden retornar a la seva vocació originària.

3. Lleis mínimes per a la protecció de les llibertats mercantils.

Un mercat realment lliure per a tothom ha de regir-se per unes noves regles de joc que configurin un camp en el qual hi hagi el màxim de llibertats per a tothom, sense que aquestes llibertats siguin l'excusa ni el fonament per a la constitució de grups de poder.

El conjunt de mesures i normatives proposades ha d'estar, alhora, tan lluny del clàssic «laissez faire» com de la no menys clàssica planificació burocràtica.

Les llibertats mercantils que, des de sempre, el propi mercat ha reconegut, poden resumir-se en els següents principis:

Per a protegir aquestes llibertats es proposa la implantació d'un conjunt de mesures; entre les quals destaquen les següents:

El desenvolupament tècnic i les motivacions polítiques d'aquestes mesures són tractades en altres volums (Vegeu col·lecció «Textos» i Alternativa cívica).

Notes:

¹Sempre amb exclusió, com ja sabem, de les dades personalitzades, d'accés reservat a la Justícia.