Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Parlamentarisme. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Sense Tribunal de Cassació. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dissabte, 14 d’octubre del 1978. Pàgina 6.

UCD i PSOE es burlen de l'Entesa.

UCD i PSOE. Cartells electorals.Jordi Rubió i Lois en l'»AVUI» d'ahir fa unes preguntes a propòsit del nostre patrimoni cultural en relació amb la nova Constitució. Les coses anaren així:

1. En la Comissió, Ricardo de la Cierva, tot trencant el consens, introdueix un nou article on s'afirma la competència de l'Estat «en la protecció i foment del patrimoni cultural comú i en la comunicació cultural entre totes les comunitats autònomes» i, a tal fi, diu, «podrà establir en tot el territori les institucions educatives i culturals pertinents».

Votaren a favor quinze d'UCD i grups independents, en contra set socialistes i de l'Entesa i s'abstingueren dos progressistes i el basc, que devia  estar badant.

2. En el ple, després de certes negociacions, guanyà l'esmena d'Entesa dels Catalans. En un terme mitjà entre la supressió i l'acceptació de l'esmena de La Cierva. L'Estat considera el servei de la cultura com a deure i atribució seva essencial i, per tant, facilitarà la comunicació entre les comunitats autònomes. Desapareix la potestat d'establir en tot el territori les institucions educatives i culturals pertinents.

Votaren pràcticament tots a favor: cent seixanta-un. Només hi hagué quatre abstencions i cap vot en contra. Jo hauria votat en contra, per gust, puix crec que si alguna cosa pertany a les comunitats autònomes és la cultura. Però per deferència als catalans de l'Entesa, em vaig abstenir.

3. Però, com molt bé diu Jordi Rubió, una estona abans havia passat gairebé desapercebuda una cosa molt greu.

El senador Sánchez Agesta havia presentat a la Comissió una esmena que reservava a l'Estat museus, biblioteques, arxius i patrimoni artístic i monumental dependent de l'Estat. En la comissió fou refusada per onze vots en contra de catalans, socialistes, bascs i alguns d'UCD, deu vots d'UCD i dels progressistes a favor i quatre abstencions d'UCD. Com es pot veure, UCD esmicolà els seus vots.

Però en el ple, amb una forma endurida –«d'interès per a tot l'Estat» en comptes de «dependent de l'Estat»– s'ajuntaren UCD i els socialistes i obtingueren cent quaranta-dos vots a favor. L'Entesa, suposo que badava, s'abstingué. Les abstencions sumaren vint-i-un vots. Els vots en contra, entre els quals hi havia el meu, foren només tres. Em vaig indignar.

¿Per què Entesa no votà en contra? ¿Per què l'Entesa, després, en defensar la seva esmena lloà tant de la Cierva i UCD que li acabaven de prendre el pèl? L'endemà al matí ho vaig preguntar a un senador d'aquest grup, especialitzat en aquests temes. Em respongué: «Sí, aquest matí ho he llegit als diaris i me n'estirava els cabells».

S'evità, és cert, l'esment de les institucions educatives, però el patrimoni cultural, que d'alguna manera anàvem a recuperar en l'esmena de l'Entesa, ja ens l'havien pres abans en l'esmena de Sánchez Agesta. Una autèntica ensarronada.

Lluís M. Xirinacs.

Parlamentarisme. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Sense Tribunal de Cassació. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte