Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Esmenes a l'Estatut. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Hora de callar. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dimecres, 29 de novembre del 1978. Pàgina 5.

Feina total.

Llibre: «Una vida articulada» de Josep Maria Espinàs. Portada amb la foto de l'autor.Cada matí, igual com quan em rento la cara, m'emmirallo en la secció, tan humana, de Josep Maria Espinàs «A la vora de...» I com que faig de polític, diumenge em vaig entretenir especialment en el mirall titulat «Polítics massa emmirallats». He defensat, també, en aquesta columneta meva diària, que no convé confondre un polític amb un tècnic, que cal fugir de la tecnocràcia i, tanmateix, la idea que el polític cal que sigui un tècnic és molt estesa, tant entre els homes que es consideren polítics com entre els que no s'hi consideren.

Cal anar al teatre. Cal visitar exposicions de pintura, ens diu Espinàs. Fa un mes vaig anar a veure Home amb Blues a Horta. Un espectacle interessantíssim i fet en una barriada. No era el públic habitual del Liceu. Hi vaig anar amb amics. És un prodigi de literatura, música, mímica i dansa. En acabar, els actors i músics donaren les mans als espectadors i ens invitaren a saltar a l'escenari on s'inicià un ball espontani, barrejats actors i públic. No sé ballar, però també vaig  ballar.

Fa una setmana que vaig anar a veure els olis exquisits de lluminositat de Mercè Junoy sobre el Montseny, la muntanya de les ametistes. A poc a poc, vaig anar absorbint el llenguatge senzill i enèrgic de totes aquelles finestres obertes a la natura terrenal interpretada per la natura humana de l'artista. En acabar, la pintora em donava les gràcies d'haver-li fet la visita, «sempre tan ocupat». Era jo qui li devia agrair d'haver-me fet més polític, perquè m'havia fet més home.

Mercè Junoy, pintant.Diu Espinàs, tot afinant al màxim: «Com que la seva feina és una feina total que ha d'oferir a una gran varietat d'homes, el polític ha de conservar i estimular la seva condició d'un entre molts».

Però, Josep Maria, pensa que no es pot anar al teatre perquè multitud de persones t'escomet per demanar-te coses, per preguntar-te «com van les coses». No pots anar al cinema, al restaurant, al futbol. No pots anar en taxi, en metro o en autobús, ni caminar pel carrer. El país té uns dèficits tan grans en tots els aspectes, que si et veu la gent se't menja viu. I els polítics ens amaguem per sobreviure. I la gent se'n queixa.

Tanmateix, t'expresso el meu agraïment per aquesta profunda definició de la política: una feina  total. Deia Heidegger que sempre que apareix la paraula «tot» o la paraula «total» s'està tocant el cor de l'univers, la màxima profunditat metafísica i mística de l'home.

La gent s'especialitza en una cosa o en una altra. A mi sempre m'ha atret l'especialització en el servei del «tot».

Lluís M. Xirinacs.

Esmenes a l'Estatut. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Hora de callar. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte