Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | ¿Quiénes somos? | Enlaces | Agenda | Actividades realizadas | Lista de correo | Contactos-e-mail | Blog

Nuevos apartados:

Los «Cien pasos de una vía de humanidad» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Artículos publicados en la revista Penedès Econòmic.

Al servicio de este pueblo.
Lluís Maria Xirinacs.
Artículos publicados en el diario Avui, cuando Lluís Maria Xirinacs era senador independiente en las Cortes Constituyentes españolas, entre los años 1977 y 1979, traducidos al castellano.

Diario de un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Artículos publicados en el rotativo Mundo Diario, cuando Lluís Maria Xirinacs era senador independiente en las Cortes Constituyentes españolas, entre los años 1977 y 1979.

Publicaciones:

Mundo alternativo.
Lluís Maria Xirinacs.

Pequeña historia de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El capitalismo comunitario.
Agustí Chalaux de Subirà.

Un instrumento para construir la paz.
Agustí Chalaux de Subirà.

Leyendas semíticas sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Ensayo sobre Moneda, Mercado y Sociedad.
Magdalena Grau Figueras,
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del dinero.
Martí Olivella.

Introducción al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Progecte d'escola de mestres. Joan Bardina, un revolucionario de la pedagogía catalana. Índice. Joan Bardina, un revolucionario de la pedagogía catalana. L'educació a l'Escola de Mestres. Joan Bardina, un revolucionario de la pedagogía catalana.

Els manaments del bon mestre1.

Per fidelitat a l'original s'ha respectat el català prenormatiu d'aquest text.

1

Tots sóm germans. Tots, de fet, sóm estretament solidats pera'l bé y pera'l mal. El bé del un retopa infaliblement en els altres. El mal d'altri, a la llarga, es nostre mal. Per altruisme y per egoisme devem cooperar a la perfecció dels demés. L'indiferent y l'envejós laboren llur propia ruina.

2

No t'acontentis ab l'estatu quo. Tingues ilusions, maquina progectes, elabora desitjos, pugna pera realisarlos. Tot y treballant pera la perfecció dels altres, vulgues ser més que ells: més fort, més bo, més sabi, més rich, més bell. Y lluita, pera serho, fortament, astutament, pero moralment. Així seras home d'acció, y, per lo tant, dels triomfadors. Escull com a me di una educació que't fassi apte pera la vida del teu temps.

3

Les dificultats són la sal que saboreja la lluita. Lluita sense dificultats es sol sense llum. Home sense lluita és parássit extirpable. Les dificultats abunden en bellesa, a voltes trágica. Al inútil l'acobardeixen; al predestinat l'ageganten. Home de prógectes, que comença y no acaba ab inconstáncia, home barbre. Les coses se comencen, se treballen, se llimen, se perfeccionen, s'acaben. Enginy, empresa, constáncia.

4

No vulguis lo impossible. y pera coneixeho, mida bé abans les teves forces, sense presumpció, pero també sense defalliments de cap mena. Les teves aptituts, el teu enginy, la teva inspiració. Per un és possible lo que per altres, més d'un cop, es impossible. Y si'l resultat d'una empresa no t'és favorable, tampoch t'has d'espantar. Si la fruició del triomf te porta la satisfacció de tes nobles aspiracions, la conformitat en la desgrácia te donara tremp pera llençarte adelerat cap a la realisació d'altres empreses més altes. La por no l'ha de coneixer l'home digne. No perdis may la serenitat. y menys encara l'esperança.

5

No creguis les dites dels altres, sinó les obres. y si has d'atenirte a paraules, mira llur veritat més que llur bellesa, pero tampoch descuidis llur bellesa. Tu no diguis may, sense necessitat absoluta, faré tal cosa. El futur és el segell dels homes inútils. Faig aixo, faig allo. Aquests són els homes fecons, els qui serán, els qui són.

6

Fes les coses perque es ton dever. Jamay per por a premis ni a cástichs. Així serás bo y viurás tranquil. Ara, si, més que per dever, saps obrar per entussiasme, per ilusió conscienta, llavors viurás la veritable vida y t'omplirá de plaher el lluitar constant, ardit, rítmich dels homes forts.

7

Admira la bellesa. La bellesa del sol, de la lluna y dels cels. La bellesa dels boschs, dels torrents, dels mars y de les tempestes. La bellesa de la grácia y del parlar. La bellesa de lo bo, del enginy, de la força y de les lluites. La bellesa del esperit, dels cossos, de les passions. La bellesa de la casa, del vestit, del cutis net, del trespol curiós. La bellesa de la riatlla y del plorar. Vulgues fruirla la vida, disfrutar, actuarte. Estima'l sol, l'aire, la ciencia, el treball, per lo que tenen d'utilitat, pero, més encara, per lo que tenen de fruició. Ama'l menjar, el beure, les ilusions, els goigs. Amaho moralment, pero apassionadament, intensament, alegrament. Gaudeix fortament aquesta vida, sense barrarte'l camí a un etern goig posterior.

8

Posa cada cosa en son lloch; cada acció en son temps. Es aquet un secret de bellesa, de ritme, d'estalvi, de bonhumor y de saviesa. Ni l'estar sol, ni'l viatjar, ni'l descansar, ni'l treball més febrós són motius suficients pera arrencar una cosa de son lloch propri, pera engendrar una acció fora de temps.

9

No't deixis may dir descastat. y per lo tant, no'n siguis. Que en dir la veritat hi pot haver imprudencia, no injusticia. Menys toleris jamay que't diguin dolent o viciós. Y per lo tant, no'n siguis. Pero encara menys comportarás que't diguin tonto o inútil, padró d'ignomínia en aquets temps. Y pera que no t'ho diguin, no has de serho.

10

No tothom serveeix pera tot, ni tots els predestinats a sobressortir poden sobressortir en qualsevol cosa. Una veu interior -fonda, pero perceptible, si és escoltada- ens diu que tirem cap ençà o cap enllà. No't fiquis mestre, si no t'ho diu aquesta veu que no enganya, si no tens vocació. Pots ser bon edvocat, bon fuster, bon metge, bon escombriaire, bon capella; pero no serás bon mestre. Mestre ab vocació, és el ser més feliç entre ses engunies; pasturant els pobles realisa son plaher. Mestre sense vocació, és la vida més desgraciada y insoportable que puguis imaginarte. No serviras pera mestre si a la vocació no hi acompanyes la ilusió y la voluntat de ser més bo, més perfecte que'ls altres.



Notes:

1Íb., pàgines 14-16.

Progecte d'escola de mestres. Joan Bardina, un revolucionario de la pedagogía catalana. Índice. Joan Bardina, un revolucionario de la pedagogía catalana. L'educació a l'Escola de Mestres. Joan Bardina, un revolucionario de la pedagogía catalana.

Portada | ¿Quiénes somos? | Enlaces | Agenda | Actividades realizadas | Contacto