Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

1.6.3. Societat liberal. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.6.5. Societat mixta utilitària-liberal. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

1.6.4. Societat utilitària i societat liberal.

Contrastar els objectius respectius de la societat utilitària i de la societat liberal. Establir la necessitat de la seva radical distinció a través d'un sistema monetari adequat.

Definides breument la societat utilitària llibertària i la societat liberal cal veure en què es diferencien comparant l'una amb l'altra pel que fa a llurs dinàmiques i objectius.

Les vocacions, activitats, professions, institucions, empreses... utilitàries cerquen bàsicament de satisfer les necessitats materials de les persones, produint béns útils per a ser consumits. Cerquen satisfer l'ego de les persones, i tenen per tant una motivació egoista (sense donar a aquest terme cap sentit pejoratiu ni moralista).

Les vocacions, activitats, professions, institucions... liberals són, en principi, serveis vocacionals que s'autoproclamen, des de sempre, altruistes: són serveis, en gran part immaterials, que estan fets "a i per a les altres" persones. (El terme altruista tampoc no es cap elogi ni valoració moral).

El conjunt d'activitats utilitàries són igualment necessàries, nobles i legítimes que les liberals. Si cal distingir-les és perquè s'ha d'ajudar a que les regles de joc de cada una d'elles siguin netes i clares.

La societat utilitària produeix coses que transforma en mercaderies útils per a satisfer les necessitats personals materials. Si bé el mercat ha de tenir un sistema de responsabilització monetària també ha de ser lliure i regit per la màxima i òptima producció en vistes a un màxim benefici personal e cada un dels seus agents (empresaris, inversors, inventors, treballadors).

La societat liberal produeix, en canvi, béns liberals, molts d'ells immaterials i d'altres que prenen formes materials (béns culturals). Aquests béns són, sobretot, interpersonals, i donada la motivació altruista que des de sempre té la societat liberal, cal que no es transformin en mercaderia, és a dir,que no es comprin ni venguin, sinó que siguin gratuïts. La mercantilització de les professions i institucions liberals cosifica les persones.

Per a facilitar que el mercat lliure, i el seu conseqüent màxim benefici material-monetari, no es tranformin en poder contra les persones, cal un sistema monetari que responsabilitzi els actes mercantils. Per a impedir la mercantilització de les professions i institucions liberals, cal un sistema monetari que ofereixi finances gratuïtes a totes les persones que hi participen perquè puguin oferir els seus serveis a tothom gratuïtament.

Exemples:

El qui produeix aliments, vestits, vehicles, electrodomèstics i el qui els consumeix, cerquen, cadascun d'ells, el màxim benefici en quantitat, en qualitat i en cost.

El qui ofereix un servei mèdic, informatiu, educatiu, judicial, polític, assistencial, cívic, artístic...cerca la màxima qualitat i necessita d'un finançament personal, familiar i professional per no haver de posar preu als béns immaterials que produeix (un consell, una informació, una gestió...) i, fins i tot, a béns materials culturals (llibre, vídeo, diari, obra d'art...). La producció d'aquests béns culturals materials, feta en el mercat com a negoci utilitari, necessita de finançament comunitari -realitzat quan sigui econòmicament possible-, només quan surt del comerç corresponent com a béns culturals al servei de llurs consumidors vocacionals.

No es nega la possibilitat futura que la producció i consum de tots els béns utilitaris passi a ser desinteressada, altruista, sense que cerqui el màxim benefici. Aquesta possibilitat s'ha donat en etapes humanes en què dins una petita comunitat ètnica es compartia tota la producció per a ser consumida en comú, cercant el benefici de tots. La progressiva especialització productiva que va comportar la iniciativa i propietat privada, i el mercat, després, ens ha situat en l'intercanvi, i aquest no pot escapar a la maximització dels beneficis. En el present moment evolutiu, la motivació egoista és un element que potencia la producció i si es nega per decret, o de fet, el conjunt del mercat s'empobreix. El camí de comunitarització del mercat pot ser fruit d'un llarg camí de redistribució financera gratuïta dels excedents de producció de consum que genera un lliure mercat privat responsabilitzat i comptablement clar. En aquest camí, el primer pas és el finançament de les activitats liberals, per elles mateixes allunyades, en principi, de la dinàmica del mercat. El segon pas és la redistritribució d'aquests excedents a totes les persones, pel fet de ser-ho, i en les circumstàncies especials en què necessitin ajuda comunitària (seguretat social sense quotes: atur, enfermetat, accident, infantament, mort...).

En les seccions corresponents s'aprofundiran les característiques i possibilitats d'aquesta distinció entre societat utilitària i societat liberal.

Versió 30 de maig del 1988.

1.6.3. Societat liberal. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 1.6.5. Societat mixta utilitària-liberal. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte