1.6.5. Societat mixta utilitària-liberal.

Definir la "societat mixta" i la seva composició. Establir els mecanismes que l'han de fer possible.

A nivell de societats civils, evidentment fenomèniques, la societat utilitària (compra-venda) i la societat liberal (que ha d'ésser gratuïta) encabeixen la majoria de la població.

El fet de la seva distinció permet, però, de dissenyar la societat mixta utilitària-liberal necessària per a encabir determinades activitats que comparteixen elements d'ambdues.

La societat mixta, està formada per les persones que, donades llurs funcions socials, necessiten mitjans utilitaris a la vegada privats i comunitaris, perquè desenvolupen en part serveis comunitaris de clara vocació liberal. El finançament liberal és així un complement vital de llur rendiment exclusivament mercantil.

Alguns casos, a títol d'exemple, són:
els artesans que, en la mesura que fan una producció, més o menys d'art, en què la qualitat de cada obra singular és més important que la quantitat, necessiten una ajuda financera-comunitària en forma de salari de solidaritat social que complementi llur facturació mercantil.

·certs treballs i serveis públics, portats per entitats productores parcialment o totalment nacionalitzades (dels barris a les inter-ètnies) per imperatius tecnològics comunitaris, han d'oferir llurs productes a preus polítics, segons consums mesurats normalitzats per la llei (aigua, electricitat, telèfon, televisió, televídeo... transports urbans i inter-urbans...). La característica d'aquestes empreses de treballs i serveis semi-públics o totalment públics (al servei del públic) rau en el fet que hi ha, en el primer cas, finançament comunitari i capital privat: el preu polític és per a la gestió privada. En cas de finançament totalment comunitari, el servei és totalment liberal i per tant, gratuït.

Aquests treballs i serveis públics parcialment (o fins i tot enterament) liberals tenen el perill d'esdevenir rutinaris, incompetents, burrocratitzats i poc adaptats a les tecnologies d'avantguarda. Tota política intel·ligent haurà d'ajudar que aquestes entitats parcialment o totalment nacionalitzades es vegin impactades per una lliure competència de qualitat superior enterament mercantil-privada.

Versió 30 de maig del 1988.